The best MTB trails around Pineda De Mar

It looks as if we were some centuries back in time!

Tradition has it that when fishermen were far out at sea, they would look for a tiny white dot on the mountain amidst the green of the forest. It was this hermitage. It served as a reference point for them to orient themselves and know where the coast was. A kind of lighthouse, but on the mountain. And there's a second, even more curious story. Centuries ago, a severe smallpox epidemic affected the farmhouses of Hortsavinyà. Legend has it that a stranger appeared with an image of the Virgin and assured that those who came to pray to her would be healed. People associated the healings with that image, and eventually, the small oratory was built here. There's even a curious play on its name: Erola and verola—smallpox in Catalan—ended up being linked in popular tradition, although the origin of 'erola' seems to actually refer to the small plain where it is located. So that little white house lost among the trees was, depending on who looked at it, a sanctuary for some and an orientation point for those sailing down below in the Mediterranean.

Two thousand years old and still standing. The Romans built this aqueduct between the 2nd and 3rd centuries to carry water for about 3.5 km to a Roman villa located in Can Roig. The route had barely 40 meters of elevation change: fine engineering without GPS, laser, or any of that. It once had numerous arches to cross torrents; today only some sections survive. And a brutal detail: in medieval documents from 1090, it was already called Archus Antiquos, "the ancient arches". In other words, almost a thousand years ago people were already passing by here thinking: this has been here forever.

Here the highway took a spring… and the locals resurrected it. The old iron mine that gave its name to the Font del Ferro disappeared with the C-32 highway construction in the 90s. Years later, people from the area got to work and recovered this spot. And underneath there's still another surprise: an arch of a Roman-era aqueduct. Two thousand years carrying water through here, the highway arrives and almost ruins everything. Luckily, this story ended much better than it began.

It looks like a stone hole lost in the forest, but inside here it reached 800 °C for 10 to 12 days straight. Limestone, tons of firewood, and people feeding the fire day and night to produce the lime with which houses were built and whitewashed. Today there is only silence and forest. Years ago, this was a small hell running 24 hours a day.

Església de Sant Llop d'Hortsavinyà El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà. Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia. Font: XPN

Capella de Sant Isidre La capella de Sant Isidre es va veure afectada per la construcció de l’autopista del Maresme. Aquest fet va comportar que s’hagués de derruir per construir-la novament uns metres més enllà d’on s’alçava l’antiga. Ara es troba just a la plaça de Llillota. La seva estructura és moderna, però conserva l’encant d’estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar. I, de fet, és aquí on any rere any se celebra el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, que tot i que és 15 de maig, el dinar es fa el diumenge següent. Font: Ajuntament de Santa Susanna

Sant Miquel de Vallmanya L'església està documentada des de l'any 1021. L'actual edifici és, però, molt posterior, del segle XVI, modificat de nou el 1826, segons es pot llegir a la porta. La façana té el coronament ondulat típicament barroc. El campanar, quadrat, té el tram superior de maó vist i està cobert amb una cúpula. adossada a l'església hi ha la casa del sagristà. Font: Pobles de Catalunya